Desplaçar-se al país veí del nord a l'hivern continua sent un problema recurrent per a les empreses de transport, que denuncien la falta d'implicació de les autoritats gal·les

El sector del transport de mercaderies tanca un altre hivern difícil pel que fa als desplaçaments a França. En un any, a més, en què les dificultats s'han perllongat fins fa pocs dies amb el recent tall a Luzenac, que ha obligat a desviar els serveis per Perpinyà.

Aquest ha estat un altre hivern complicat per als transportistes... Més que altres anys?

No especialment. Aquest any el nombre de dies de tancament de la carretera s'ha situat més o menys en la mitjana habitual en un hivern. Tot i així, continua sent un problema.

Políticament, constaten la voluntat de pal·liar aquestes dificultats?
Per part de les autoritats andor­ranes, sí. Han respost a les nostres demandes, s'han reunit amb els seus homòlegs francesos, el departament de Protecció Civil treballa durant tot l'hivern, el ministeri d'Exteriors també... El problema no és tant una manca de voluntat del Govern andorrà com de les autoritats franceses.

Hi ha deixadesa?
D'una banda, som plenament conscients que posar solució a aquesta qüestió és complicat i requereix una inversió multimilionària. Però de l'altra, també reclamem aquell vessant d'empatia vers el transport de mercaderies. Constatem que la ruta està sempre oberta per a tot tipus de vehicles, però no per a camions. I això, quan els transportistes d'Andorra disposen d'una flota de vehicles perfectament preparada: amb tracció integral, cadenes, rodes de contacte... Per tant, és força difícil que un camió es quedi travessat.

Se'ls va denegar fins i tot la possibilitat d'organitzar combois...
Sí, ni tan sols hi va haver l'opció de negociar-ho. De seguida se'ns va dir que no podia ser, quan tota la vida en aquest país, el comboi ha estat una de les mesures clàssiques per poder passar els ports de muntanya en situacions especials. Aquest és un dels símptomes que ens indiquen que potser no hi ha una voluntat de col·laboració.

Quins motius esgrimeixen per justificar les restriccions?
Ho atribueixen a una manca de mitjans i de personal. Si un camió es queda al mig de la carretera, per a ells és molt més difícil apartar-lo que un altre tipus de vehicle, com un cotxe o fins i tot un autobús, que no és articulat. Però insisteixo: els nostres camions estan perfectament preparats, i el risc que es quedin enganxats és pràcticament nul.

Aquests problemes s'han reflectit en les importacions?
Efectivament, els darrers anys el volum d'importacions des del costat francès ha baixat en picat, mentre que les procedents d'Espanya han pujat. Això és un símptoma clar que els nostres clients ja ens demanen d'anar a buscar la mercaderia directament a Espanya, per estalviar-se problemes. I en definitiva, això acaba creant un problema per a les empreses del sud de França de les quals ens proveïm. Estan patint una important pèrdua de poder de venda.

Com s'ha gestionat la problemàtica del tall de l'RN-20 per una esllavissada a Luzenac?
Intentant reduir al màxim els viatges a França. És a dir, tot allò que podíem anar a comprar a Espanya. I pel que fa al que havíem d'anar a buscar a Tolosa perquè no hi ha un altre punt d'abastiment, s'ha canviat el recorregut i els viatges s'han fet via Perpinyà. Amb tot el sobrecost que això representa per als clients...

Quins són els productes més afectats?
Sobretot alimentació, perquè aquí molts supermercats ofereixen producte francès. També hi ha una part del carburant que s'importa des de França, així com bestiar i productes ramaders... Aquests dies hem tingut la dificultat afegida del tabac. Després de la recollida, bona part de la collita s'exporta a França, on la tracta un majorista. Una vintena de camions que havien de fer aquest servei l'han dut a terme per Perpinyà. També hi ha hagut empreses de paqueteria afectades, o la mateixa Poste, que han hagut d'utilitzar vehicles més petits.

S'inverteix poc en les carreteres del costat francès?
Abans d'aquest últim hivern es van fer algunes actuacions en aquesta xarxa viària, especialment pel que fa a la baixada d'allaus. Són petites accions, petits pedaços, però el problema principal afecta la mateixa ruta en si, i per solucionar-lo es necessita una inversió enorme.

Com a gerent de l'Associació de Contractistes d'Obra, quins creu que són els principals reptes del sector?
Principalment, i això ja ho vam expressar a la Confederació Empresarial d'Andorra, el que cal és actualitzar el codi de relacions laborals. El que volem és flexibilitzar la contractació: que hi hagi més tipologies de contracte, més adaptats a l'actualitat.

Els canvis proposats també s'orientarien cap a l'abaratiment de l'acomiadament?
No estem parlant tant dels acomiadaments, perquè a la construcció els acomiadaments ja s'han fet –s'ha passat de 7.000 treballadors a 2.800– com d'adaptar els tipus de contractes als nostres temps. Que siguin més flexibles, que no tinguin tantes càrregues de cara al futur, que permetin també l'activitat free-lance...

L'obra pública es manté?
Sí, en el que es refereix a pressupost d'obra pública, aquest any és d'entre 35 i 40 milions d'euros. A més, també hi ha una partida d'un milió en ajuts per a la rehabilitació d'edificis, amb 18 milions d'euros més per destinar-los al finançament d'aquestes obres. Tot això permet mantenir les infraestructures del país i tenir un creixement sostingut de l'activitat.

Es tornarà al model anterior?
No ho creiem, ni tampoc ho de-sitgem. Va ser un boom amb una especulació immobiliària exagerada, i ara el que cal és créixer mitjançant les infraestructures: disposar d'uns bons accessos, una bona xarxa viària, d'uns centres educatius de qualitat, dels millors centres sanitaris, dels millors hotels...

diariandorra.ad